Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Aquest és un espai per reposar i agafar noves energies per seguir el camí a través de poemes en prosa en català i castellà, sonets, cartes de morts...però sobretot és un espai de comunicació amb vosaltres perquè els arbres caminen. Encara caminen
5 comentarios:
Molt bé. Aquesta per sort no ha de somniar en blanc i negre.
Hi ha diferència entre el color dels llençols i el color dels somnis. Petonàs.
I què m´en dius del color de l´esperança? No sé quí va dir que era verda pero tothom hauria de saber que l´esperança no es verda, es transparent, té el mateix color d´alló que envolta i que en cada cas, es diferent.
El frío se convierte en motor de más de uno de tus micros.
ELPA, es nota que coneixes molt bé el meu blog. M'agrada això que el color de l'esperança sigui transparent.
RAÚL, tienes razón. Incluso en el último poema que sale, el frío juega un papel importante. Debe ser que soy una alma difusamente congelada.
Publicar un comentario