miércoles, 14 de enero de 2009

CHARCO


Mientras la mayor parte de componentes del grupo humano que habitaba, forzosamente, en la casa de la paranoia se faltaba al respeto de un modo escandaloso, un hombre y una mujer compartian un trozo de presente: la manzana que llenaba de verdor toda la habitación, el señor con bombín que mira como el espejo le refleja la nuca, el peine erecto en la cama y la sirena sobrerreal.

12 comentarios:

  1. Me gustan más esas realidades que las cotidianas.

    Besos.

    ResponderEliminar
  2. En la casa de la paranoia, todos tenemos una habitación con nuestras
    locuras particulares. Magritte tuvo la suerte de saber pintar las suyas y tú de poder nombrarlas.

    ResponderEliminar
  3. digno de Dalí, tal vez.

    ResponderEliminar
  4. Xiuxiueixes per casa
    amb aquests mots entonats
    amb una gràcia
    que et fa especial.
    Sense aquests cants
    la vida se te’n aniria
    ofegant-te, poc a poc,
    en una mudesa
    de cigne blanc.
    Tens un cant
    per cada sentiment
    i un sentiment
    per a cada cançó.
    Hi ha moments a l’estiu
    que els ocells callen
    per escoltar-te
    i altres et fan els cors.
    A la tardor les orenetes
    paren a la barana
    del nostre balcó,
    i embadalides et senten
    cantar des de qualsevol racó.
    Fins el sol no surt
    entre la boira,
    si no sent el teu cantar
    i a la nit el llençol celeste
    cada cop més il•luminat
    surt encantat
    del continu concert.
    I han passat tants anys,
    escoltant el teu cant,
    que quan no hi sigui
    el seguiré escoltant.

    i ho veiau que el mirall li reflexa el clatell?

    ResponderEliminar
  5. Les llengües estranyes,
    els mots, crits,
    el actes, violents
    i els silencis inexistents.
    El màgic mirall
    que reflexa
    el que no es veu,
    la pecaminosa fruita
    que omple el pensament
    i l’estància,
    dos que no són parella
    i un barret insígnia
    amb un ésser irreal.
    Tot un ball confós,
    de dèries i quimeres.
    Possible somni.
    Impossible realitat.

    i ho veu que el mirall li reflexa el clatell?

    ResponderEliminar
  6. La paranoia es una forma de conciencia, y la conciencia es una forma de amor.
    Charles Manson

    profundo y bonito post.

    Un abrazo

    ResponderEliminar
  7. Casa de paranoia, o mejor dicho casa de parafobia...porque mira que en este loft que compartimos como tu dices tenemos fobia a todo.

    A hablar
    A amar
    A compartir
    A comprender
    A aceptar
    A comprometermos.
    A cagarla..

    Me quedo con la manzana que da verdor a la habitación.La pena es que en nuestro casa de la paranoia se ha detectado una epidemia de gusanos ruines ruidores que nos quieren comer la manzana.

    Petons Txell.

    ResponderEliminar
  8. Lo que yo no entiendo es quien ha dado permiso a toda esa gente para que entren en mi casa. ;-)

    ResponderEliminar
  9. TORO, me alegro que te gusten mis realidades. Besos.
    ELPA, Sí ya me gustaría un ápice del talento de Magritte.
    VLAAD, gracias, me encantan los pocos poemas en prosa que hizo Dalí en catalán.
    QUI SAP SI els teus poemes m'encanten? Jo.
    TONY, buena cita, bienvenido.
    GENJI, tengo mucho sueño y esos malditos gusanos invadiendo mi cama. Besazos. Me ha encantado tu entrada.
    NOCHEOSCURA, yo tampoco lo entiendo. A más ver, bienvenido.

    ResponderEliminar
  10. Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris.

    ResponderEliminar
  11. Cuadra a las mil maravillas tu texto con Magritte.
    En una ocasión escribí que "algunos locos demuestran ser extraordinariamente inteligentes, cuando rompen la realidad en mil añicos y se dan a vivir en uno solo de ellos". Me lo has recordado.

    Besos, Madame.

    ResponderEliminar
  12. Me encantan las imágenes llevadas tan al límite de lo surreal.

    ResponderEliminar