Enkrakminen

Aquest és un espai per reposar i agafar noves energies per seguir el camí a través de poemes en prosa en català i castellà, sonets, cartes de morts...però sobretot és un espai de comunicació amb vosaltres perquè els arbres caminen. Encara caminen

domingo, 3 de octubre de 2010

›
Espero que arribi un missatge o que obri el meu fill la porta. Se'm posa la boca torta, quan estic sola. M'acompanya el Vic Godard i...
2 comentarios:
lunes, 9 de agosto de 2010

AGOST

›
a Lorca El verd de la verdura; la verdor del puré -no ho s...
1 comentario:
sábado, 31 de julio de 2010

L'ANELL RETROBAT

›
Camines per carreons poc lluminosos: perds l'anell. Deixes que entri el sol a la teva cambra. Surts a l'encontre d'uns amics. Tr...
1 comentario:
martes, 27 de julio de 2010

Camí de les rutes amigues

›
al diamant i al satie L'amiga la força amiga cap formiga. Ni Salvat ni atzucac sinó la dels nou anys. T'ho has d'anar inventant...
1 comentario:
domingo, 28 de febrero de 2010

Búsqueda

›
Azulejar las tinieblas para no percibir la oscuridad. Correr con esfuerzo entre los campos para no claudicar. Curvar las rectas para no estr...
viernes, 22 de enero de 2010

L'eternitat

›
Cau l’aigua com encenalls d’un llac engolits per núvols transparents. Els vianants avancen per congosts i els soldats de la cultura trepitge...
3 comentarios:
miércoles, 4 de noviembre de 2009

EL ARTISTA

›
Habían espiado con respeto su sueño y descubrieron que no solamente era su indescifrabe fuente de inspiración, sino que eran capítulos desor...
7 comentarios:
›
Inicio
Ver versión web

Datos personales

Mi foto
Txell Sales
El que més m'agrada és escriure, i especialment llegir poesia. Visc amb el meu fill de setze anys.
Ver todo mi perfil
Con la tecnología de Blogger.