A Araceli Esteves
El mar
decorat d'atzavares
acarona la sorre
les petjades.
De qui ha estat l'embranzida?
No te n'has de refiar?
Elogis i clams
per no estar sol.
Engrescar-se
transcriure'n el significat
el taló de fons
obscur i real
com només ho és la crueltat
de saber que les petjades
són d'ell mateix.
acarona la sorre
les petjades.
De qui ha estat l'embranzida?
No te n'has de refiar?
Elogis i clams
per no estar sol.
Engrescar-se
transcriure'n el significat
el taló de fons
obscur i real
com només ho és la crueltat
de saber que les petjades
són d'ell mateix.
La foto preciosa i el text també. Sovint estem més sols del que ens pensem...
ResponderEliminarMuy linda foto, excelente contraste de colores.
ResponderEliminar=)
el tet no desmereix, ni gota, el text
ResponderEliminarGracies per el poema, es preciós. I m´alegra moltíssim que un conte meu hagi estat tan inspirador.
ResponderEliminarquanta solitud, molt bona la imatge de les propies petjades.
ResponderEliminarVaig trobar un mar
ResponderEliminarque duia a un lloc
tot ple d'atzavares,
trepitjava la molla sorra
en sa recerca,
deixant les meves petjades.
El mar aturava l'embranzida?
M’ho semblava,
i em podia refiar?
De sobte sentí clams
mirant per tot arreu,
no podia ser, estava sol.
El so volia engrescar-se
a la frescal vegetació
omplint d’un estrany significat
que no sabia explicar
per arribar al fons,
tornava a mirar tot allò
que no em semblava gens real,
volia sortir i navegar
evitant caure en la crueltat
d’aquest espai aïllat
retrobar les meves petjades
tornar a desfer el camí
i tornar a ser jo mateix.
De nou un joc amb un poema de xtell sales