domingo, 28 de junio de 2009

CONFESIÓN


La magia de los almendros,

en el abismo, pueblos,

valles indecisos y coronados de amapolas,

árboles anclados en los topónimos.

Belleza en los castaños, naranjos,

caquis, limoneros, higueras, castaños…

Fantasmas de visigodos, de romanos

beben en la gastada taberna.


Áspera y fuerte, la tierra de las Alpujarras

resiste contra viento y sequeral.

¡Qué fuerza en cada matorral!

¡Qué luz en las cumbres nevadas!


Yo nunca he estado, en las Alpujarras.


9 comentarios:

  1. un poema por lo menos extraño pero sorprende!
    Saludos

    ResponderEliminar
  2. Per fí has tornat. Ja era hora. Jo tampoc he estat mai a las alpujarras pero deuen ser tal com dius

    ResponderEliminar
  3. Jo tampoc no hi he estat mai.
    Però de ben segur que amb aquests paratges descrits no em costaria pas gens de perdre-m'hi.
    Ametllers, rosselles, aromes mediterranis més enllà. Paisatge guardat secretament dins les valls d'aquestes montanyes que envolten.
    Bona setmana, Txell!!!

    ResponderEliminar
  4. Si puedes,visita las alpujarras,es bueno para el espíritu,allí el ritmo es distinto,el aire más puro la gente amable,los paisajes maravillosos;elpoema,evocador,aun-que no hayas estado.Abrazo.

    ResponderEliminar
  5. tanto tiempo! perdón por la ausensia, varios acontecimientos obligaron a retirarme tanto tiempo. Nos volveremos a reencontrar en este mundo de palabras. Lindo poema, por cierto. Saludos!

    ResponderEliminar
  6. Cuánta naturaleza! Me he imaginado allí por un momento.

    ResponderEliminar
  7. Toda una belleza sumadas a tus palabras, es un aobra de arte.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  8. Les puntes de les muntanyes
    es pentinen tirabuixons
    de neu amb els primers flocs.
    Les costes grises
    de les terres que dormen
    sota la manta blanca tot l’hivern
    cerquen sota les pedres velles
    la blanca flassada
    que lluiran a les fotos hivernals.
    Netegen d’herbes els bancals
    del poble perdut en mig
    de la serralada
    per poder-li pintar glaçades de rosada
    i canelobres de gel
    a les branques
    de les oliveres centenàries,
    comencen a preparar-ho tot
    per a la visita dels nouvinguts
    anhelant fer la foto
    abans de retornar
    al miratge de cada dia.
    Jo tampoc hi he estat mai
    a las “Alpujarras”,
    però de vegades
    m’agradaria anar-hi
    per compartir cafè i poemes,
    versos corregits,
    amagats rere la finestra
    del bar del centre
    d’aquell poble perdut,
    com perduts havíem estat
    tu i jo.

    ResponderEliminar