Avions massificats
plens de joves rimats.
Països ja coneguts
però ara deglotits
instant a instant.
Els somriures
l'esperança
lluiten amb
la desorganització
-mai recança-.
El contacte d'un genoll
i les llums llunyanes.
El món dels somnis
val gairebé tant com
la passió.
És cert que no somnien
els morts?
plens de joves rimats.
Països ja coneguts
però ara deglotits
instant a instant.
Els somriures
l'esperança
lluiten amb
la desorganització
-mai recança-.
El contacte d'un genoll
i les llums llunyanes.
El món dels somnis
val gairebé tant com
la passió.
És cert que no somnien
els morts?
Ells no sé, jo si que en somio...però els veig ben vius...
ResponderEliminarJa era hora de tornar a llegir-te. Molts petons
ResponderEliminarComo respuesta frívola a esa hermosa frase final diré; que no tengo ni idea. No sé si sueñan o no.
ResponderEliminarHacía tiempo que no nos leíamos.
Gracias poir tu visita.
Gràcies, Zel. Feia temps que no sabia de tu.
ResponderEliminarAraceli, escriptora, amiga...Petons a tu.
Raül, ya estaremos en contacto. En cuanto pueda, cuelgo más poemillas.