Aquest és un espai per reposar i agafar noves energies per seguir el camí a través de poemes en prosa en català i castellà, sonets, cartes de morts...però sobretot és un espai de comunicació amb vosaltres perquè els arbres caminen. Encara caminen
jueves, 4 de diciembre de 2008
Siempre moverse para no ofrecer un buen blanco
Estaba tan agotada que el frío la hacía andar, soñando en unas sábanas de colores.
I què m´en dius del color de l´esperança? No sé quí va dir que era verda pero tothom hauria de saber que l´esperança no es verda, es transparent, té el mateix color d´alló que envolta i que en cada cas, es diferent.
ELPA, es nota que coneixes molt bé el meu blog. M'agrada això que el color de l'esperança sigui transparent. RAÚL, tienes razón. Incluso en el último poema que sale, el frío juega un papel importante. Debe ser que soy una alma difusamente congelada.
Molt bé. Aquesta per sort no ha de somniar en blanc i negre.
ResponderEliminarHi ha diferència entre el color dels llençols i el color dels somnis. Petonàs.
ResponderEliminarI què m´en dius del color de l´esperança? No sé quí va dir que era verda pero tothom hauria de saber que l´esperança no es verda, es transparent, té el mateix color d´alló que envolta i que en cada cas, es diferent.
ResponderEliminarEl frío se convierte en motor de más de uno de tus micros.
ResponderEliminarELPA, es nota que coneixes molt bé el meu blog. M'agrada això que el color de l'esperança sigui transparent.
ResponderEliminarRAÚL, tienes razón. Incluso en el último poema que sale, el frío juega un papel importante. Debe ser que soy una alma difusamente congelada.