a A.Pizarnik
Un silencio
gritado en cementerios
donde románticos muertos
pasean sus delirios
al lado de bellas damas
que desconocen
el horror
de la verdad.
Un silencio
gritado en calles polvorientas
donde niños vivos
pasean sus bicicletas rotas
que ignoran
la alegría
de la entereza.
Hubiese querido más que esto
y a la vez nada.
res de silenci: un aplaudiment ben sonor
ResponderEliminarNo em fa pas venir ganes d'apludir, més aviat de reflexionar... Txell, que dur!
ResponderEliminarPizarnik y Much, ¿qué más se puede pedir?
ResponderEliminarDemoledor ese silencio gritado en cementerios. Me ha encantado el poema, desde el primero al último verso. Un abrazo.
ResponderEliminarUn petó ben fort.
El silencio en contraste con el cuadro de Much.
ResponderEliminarBonita simbiosis.
un saludo
La mezcla de dos artistas colosales y tus palabras, el silencio, los colores hace de esta entrada una experiencia única.
ResponderEliminarSaludos
Molt bon poema! Si hom se’l mira com si fos un quadre (cosa que acostumo a fer amb els poemes) de seguida s’adonarà de les simetries entre les dues primeres estrofes. El “silencio gritando” és una magnífica imatge del quadre d’Edward Munch (per cert un quadre que tinc penjat al menjador de casa i que sovint m’inquieta, de vegades no resisteixo mirar-me’l), car Munch no podia pintar sinó un crit silenciós, però igualment intens. M’agrada especialment la simetria dels darrers versos de cada estrofa. Espléndida la inquietant imatge de les “bicicletas rotas”. Un bon poema (així ho sento jo) ha de colpir al final, i aquests dos versos finals on sembla que el crit i el silenci es personifiquen (potser en aquest ordre) és colpidor perquè igualen dos sentiments aparentment oposats (de la mateixa manera que només aparentment crit i silenci s’oposen). I és que som en un món tan ple de crits silenciosos... Una abraçada, Txell.
ResponderEliminarUn silenci que amaga un crit desesperat, colpidor al seu darrera.
ResponderEliminarMalauradament n'hi ha massa de situacions en el món, on tenen cabuda aquestes tristes paraules.
Gràcies per fer-nos tocar de peus a terra.
Sens dubte, un poema preciós, dedicat a la meva estimada Pizarnik (i Munch).
ResponderEliminarMolt bonic.
Petons!
el silenci del cementiri provocat per la desgràcia
ResponderEliminarha augmentat el nombre de cossos sense vida
els qui han pogut sobreviure
passegen per carrers ombrívols
plens de destrucció
els infants són incapaços de reconèixer les causes
són innocents
salut!
"Els nens que ignoren l'alegria" és un vers terrible i clarivident, encara que potser massa. La bicicleta trencada com a símbol d'una infància perduda o malbaratada. El drit que comença silenciós i acaba sonor. Un crescendo bellíssim. Més com una música que com una pintura, perquè hi ha una evolució.
ResponderEliminarSalut!
Bello homenaje a Pizarnik. Me gustó eso de "un silencio gritado...".
ResponderEliminarÒSCAR, un aplaudiment per a tu.
ResponderEliminarZEL, sí molt dur.
VLAAD, se puede pedir tu comentario.
ELPA, un petó més fort per a tu.
TONI, gracias.
NÍYUME, tus entradas también son una experiencia única.
ALBERT, una anàlisi completa.
ASSUMPTA, gràcies a tu.
SEASIRENS, petons per a tu.
MQ, molts petons.
LLUÍS BOSCH, gràcies per aquesta anàlisi. Una abraçada.
VIAJERO, gracias por pasar por aquí.