Aquest és un espai per reposar i agafar noves energies per seguir el camí a través de poemes en prosa en català i castellà, sonets, cartes de morts...però sobretot és un espai de comunicació amb vosaltres perquè els arbres caminen. Encara caminen
Hola txell, he vist el teu comentari al meu blog. Poc a poc vaig trobant més fans d'Enric Casasses. L'any passat vaig descobrir Jesús Lizano, suposo que l'hauras llegit. En fi, gràcies pel comentari, t'aniré seguint el fil, el que posteges és interessant.. un abraçada
Seu al seu balancí, deixant passar un temps que ja no és seu, vivint de records intermitents i d’hores de préstec. El seu palau una presó, el seu calvari, etern, encarada al televisor, presonera del seu cos. Mancada de forces, tot se’n va des del crit rebel a la malaltia, fins l’esperança, sense crits d’infants que l’alliberin de la soledat amb cura pagada que ja es va acabant. Arribar a la vellesa una il•lusió trencada, una realitat dolorosa, ja només queda allargar l’agonia.
El que em sembla millor de tot plegat és el "de lliri a ciri": amb dos noms et refereixes a una infinitat de conceptes i d'idees. Costa trobar aquests jocs, sobretot quant a més a més tenen aquesta divertida similiud en el so i en la grafia. Et felicito per la troballa.
ens queda molt de temps...
ResponderEliminarmaravillosa plegaria..
ResponderEliminarte dejo un abrazo...
la mort i l'oblit no són el mateix
ResponderEliminarLa mort sempre ens espera. No cal tenir pressa. Un poema trist i preciós. M´ha encantat.
ResponderEliminarMolt maca, i molt crua també. Com diuen per aqui més amunt, encara ens queda molt, per això, encara ens queda massa llunyà.
ResponderEliminarPetons!
Amén.
ResponderEliminarBonita plegaria.No sé catalán pero la he entendido y me encanta como suena(en catalán, claro)Abrazo desde el sur.
ResponderEliminarDe tant ben dita, l'hauria d'atendre aquesta pregària...
ResponderEliminarUna abraçada
Tiene una sonoridad muy bonita.
ResponderEliminarHola txell, he vist el teu comentari al meu blog. Poc a poc vaig trobant més fans d'Enric Casasses. L'any passat vaig descobrir Jesús Lizano, suposo que l'hauras llegit.
ResponderEliminarEn fi, gràcies pel comentari, t'aniré seguint el fil, el que posteges és interessant..
un abraçada
perfun
ResponderEliminarbrillant
encara
bon escrit
m'agrada
salut estimada!!
Aquest cop, per primera vegada, us dono les gràcies col.lectivament, molt agraïda pels vostres comentaris. Una abraçada a tots i totes.
ResponderEliminarSeu al seu balancí,
ResponderEliminardeixant passar un temps
que ja no és seu,
vivint de records intermitents
i d’hores de préstec.
El seu palau una presó,
el seu calvari, etern,
encarada al televisor,
presonera del seu cos.
Mancada de forces,
tot se’n va
des del crit rebel a la malaltia,
fins l’esperança,
sense crits d’infants
que l’alliberin
de la soledat
amb cura pagada
que ja es va acabant.
Arribar a la vellesa
una il•lusió trencada,
una realitat dolorosa,
ja només queda allargar l’agonia.
El que em sembla millor de tot plegat és el "de lliri a ciri": amb dos noms et refereixes a una infinitat de conceptes i d'idees. Costa trobar aquests jocs, sobretot quant a més a més tenen aquesta divertida similiud en el so i en la grafia. Et felicito per la troballa.
ResponderEliminar