Pujar a trens sense parades
seure entremig de pagesos
que duen cistelles
amb pollastres vius,
fixar la mirada
en un cantant d'òpera,
demanar-li una cigarreta
mentre aquest t'amaga
que ja té xicota.
Gent que escriu
a altra gent
buscant l'ideal,
reflectint
la impossibilitat
de trobar-lo
fora de les paraules.
Les paraules ens acosten, els destins ens els pintem de colors, sovint per no plorar...més val un engany fet a mida...
ResponderEliminarM' ha encantat, Txell.Poques paraules i molt que pensar i sentir. Petons
ResponderEliminarEstic d'acord amb l'Elpa. Molt dens en molt poc. Transporta (i no ho dic pel tren).
ResponderEliminarPetons.
me ha gustado, aunque algunas palabras esta vez no las he entendido (xicota). Gente que se escribe es una manera de decir blogs.
ResponderEliminarY me parece ejemplar el tren que supo llegar a lo máximo a lo que podía.
Amén, tot un mon per descobrir, de fet
ResponderEliminartrens sense aturades
ResponderEliminarfixar la mirada
buscant l'ideal
bon escrit
salut!!
Gent que escriu
ResponderEliminara altra gent
buscant l'ideal,
reflectint
la impossibilitat
de trobar-lo
fora de les paraules.
que potser hi ha res fora de les paraules?
Una abraçada
Bon escrit amb paraules molt encertades!
ResponderEliminarEl tren del mot versat ens duu
ResponderEliminara un viatge vers lo desconegut
sense les parades acostumades
on només puja la gent com tu i jo
ferida de lletra i sentiments.
Tot i no semblar-ho
l’home gras escriu poemes d’amor
i el jove del fons fa poemes
de somnis grisos de futur amagat.
La noia de trenes escriu llargs versos
de filosofia complicats d’entendre
i també hi ha qui com jo
recull les molles que deixeu
i cosint lletres escric
–em sembla a mi- poemes
que parlen de tu, de la lluna i el mar,
hi poso sirenes, sargantanes
i sols assumptes al cel.
Tot plegat,
somnis de tardor tirant a hivern,
que continuaran mentre no arribi
a la parada final
i digui allò de...
parin el mon que jo baixo aquí.