domingo, 3 de octubre de 2010

Espero que arribi un missatge o que obri el meu fill la porta. Se'm posa la boca torta, quan estic sola.
M'acompanya el Vic Godard i somric.
I si encara no, sempre resta posar els "Sex Pistols".

2 comentarios:

Araceli Esteves dijo...

Els missatges arriben sempre sense avisar. Potser quan ja no els necesites.

Txell Sales dijo...

Tens raó, Araceli, reina de la transparència.