Silenci.
Cabells blancs.
De lliri i ciri
perfum brillant.
L'encant del moviment
del ventall.
La mort
no m'és rara.
No em deixis morir
encara.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Primera entrega
Gràcias, Vlaad
Suscribirse a
Entradas
Comentarios
DETRÁS DE LA VENTANA
Gracias, David.
PREMIO DE DAVID
Muy agradecida, David
PREMIO CONCEDIDO POR DAVID
Muchas gracias, David
Txell Sales
Mi lista de blogs
-
-
-
-
Nos trasladamosHace 5 años
-
Entrevista en "El Ojo Crítico" de RNE.Hace 5 años
-
-
FERIA DEL LIBRO DE BUENOS AIRESHace 5 años
-
-
Feria del libro con gatoHace 7 años
-
El fantástico hombre balaHace 7 años
-
lluna novaHace 8 años
-
Thomas LigottiHace 9 años
-
-
-
LA MUJER DE MI SUEÑOHace 11 años
-
NI LA DALLONSES TAMPOCHace 12 años
-
SleeplessnessHace 13 años
-
-
BúsquedaHace 15 años
-
EpílogoHace 15 años
-
-
-
-
-
-
-
-
Datos personales
- Txell Sales
- El que més m'agrada és escriure, i especialment llegir poesia. Visc amb el meu fill de setze anys.
14 comentarios:
ens queda molt de temps...
maravillosa plegaria..
te dejo un abrazo...
la mort i l'oblit no són el mateix
La mort sempre ens espera. No cal tenir pressa. Un poema trist i preciós. M´ha encantat.
Molt maca, i molt crua també. Com diuen per aqui més amunt, encara ens queda molt, per això, encara ens queda massa llunyà.
Petons!
Amén.
Bonita plegaria.No sé catalán pero la he entendido y me encanta como suena(en catalán, claro)Abrazo desde el sur.
De tant ben dita, l'hauria d'atendre aquesta pregària...
Una abraçada
Tiene una sonoridad muy bonita.
Hola txell, he vist el teu comentari al meu blog. Poc a poc vaig trobant més fans d'Enric Casasses. L'any passat vaig descobrir Jesús Lizano, suposo que l'hauras llegit.
En fi, gràcies pel comentari, t'aniré seguint el fil, el que posteges és interessant..
un abraçada
perfun
brillant
encara
bon escrit
m'agrada
salut estimada!!
Aquest cop, per primera vegada, us dono les gràcies col.lectivament, molt agraïda pels vostres comentaris. Una abraçada a tots i totes.
Seu al seu balancí,
deixant passar un temps
que ja no és seu,
vivint de records intermitents
i d’hores de préstec.
El seu palau una presó,
el seu calvari, etern,
encarada al televisor,
presonera del seu cos.
Mancada de forces,
tot se’n va
des del crit rebel a la malaltia,
fins l’esperança,
sense crits d’infants
que l’alliberin
de la soledat
amb cura pagada
que ja es va acabant.
Arribar a la vellesa
una il•lusió trencada,
una realitat dolorosa,
ja només queda allargar l’agonia.
El que em sembla millor de tot plegat és el "de lliri a ciri": amb dos noms et refereixes a una infinitat de conceptes i d'idees. Costa trobar aquests jocs, sobretot quant a més a més tenen aquesta divertida similiud en el so i en la grafia. Et felicito per la troballa.
Publicar un comentario