sábado, 28 de febrero de 2009

TAMPOC NINGÚ NO SABRIA EL MEU DESTÍ


Pujar a trens sense parades

seure entremig de pagesos

que duen cistelles

amb pollastres vius,

fixar la mirada

en un cantant d'òpera,

demanar-li una cigarreta

mentre aquest t'amaga

que ja té xicota.


Gent que escriu

a altra gent

buscant l'ideal,

reflectint

la impossibilitat

de trobar-lo

fora de les paraules.

9 comentarios:

zel dijo...

Les paraules ens acosten, els destins ens els pintem de colors, sovint per no plorar...més val un engany fet a mida...

el pasado que me espera dijo...

M' ha encantat, Txell.Poques paraules i molt que pensar i sentir. Petons

strongboli dijo...

Estic d'acord amb l'Elpa. Molt dens en molt poc. Transporta (i no ho dic pel tren).
Petons.

NáN dijo...

me ha gustado, aunque algunas palabras esta vez no las he entendido (xicota). Gente que se escribe es una manera de decir blogs.

Y me parece ejemplar el tren que supo llegar a lo máximo a lo que podía.

DKaW_ dijo...

Amén, tot un mon per descobrir, de fet

mq dijo...

trens sense aturades
fixar la mirada
buscant l'ideal
bon escrit
salut!!

Mega dijo...

Gent que escriu
a altra gent
buscant l'ideal,
reflectint
la impossibilitat
de trobar-lo
fora de les paraules.

que potser hi ha res fora de les paraules?
Una abraçada

Guspira dijo...

Bon escrit amb paraules molt encertades!

qui sap si... dijo...

El tren del mot versat ens duu
a un viatge vers lo desconegut
sense les parades acostumades
on només puja la gent com tu i jo
ferida de lletra i sentiments.
Tot i no semblar-ho
l’home gras escriu poemes d’amor
i el jove del fons fa poemes
de somnis grisos de futur amagat.
La noia de trenes escriu llargs versos
de filosofia complicats d’entendre
i també hi ha qui com jo
recull les molles que deixeu
i cosint lletres escric
–em sembla a mi- poemes
que parlen de tu, de la lluna i el mar,
hi poso sirenes, sargantanes
i sols assumptes al cel.
Tot plegat,
somnis de tardor tirant a hivern,
que continuaran mentre no arribi
a la parada final
i digui allò de...
parin el mon que jo baixo aquí.