domingo, 18 de octubre de 2009

PISA


Avions massificats

plens de joves rimats.

Països ja coneguts

però ara deglotits

instant a instant.

Els somriures

l'esperança

lluiten amb

la desorganització

-mai recança-.

El contacte d'un genoll

i les llums llunyanes.

El món dels somnis

val gairebé tant com

la passió.

És cert que no somnien

els morts?

4 comentarios:

zel dijo...

Ells no sé, jo si que en somio...però els veig ben vius...

Araceli Esteves dijo...

Ja era hora de tornar a llegir-te. Molts petons

Raúl dijo...

Como respuesta frívola a esa hermosa frase final diré; que no tengo ni idea. No sé si sueñan o no.
Hacía tiempo que no nos leíamos.
Gracias poir tu visita.

Txell Sales dijo...

Gràcies, Zel. Feia temps que no sabia de tu.
Araceli, escriptora, amiga...Petons a tu.
Raül, ya estaremos en contacto. En cuanto pueda, cuelgo más poemillas.