Sí, Cocteau, Artaud, singulars sabanes
debilitats disfressades, valentes
addiccions, italianes, catalanes...
Si combats les hores lentes
trobaràs el paradís polsenc. Manes
tu. Fosforecent líquid, les absentes
o fums rars trets de fulles sobiranes
de set dits que avancen a les palpentes.
Per l'horror del món desconcertades
de l'excés d'especialització,
desses de l'amor desdentegades.
Princeses camuflades de passió
no paren de reomplir les canades.
Borratxos tots, la pasma entra en acció.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
4 comentarios:
Quin sonet més colorit! No sé com t´ho fas per cuadrar les sil.labes. La pasma sempre entre en acció per axafar la guitarra.
Estàs molt guapa a la nova foto!
He leído donde "la Reyes" que mañana empiezas a trabajar después de una larga temporada. Sólo quería desearte suerte.
Muchas gracias Miguel y Araceli por estar siempre a mi lado
Publicar un comentario