lunes, 26 de enero de 2009

VIATGE


Li semblava

que no tornaria mai

a somriure:

que la vida

era tensa i avorrida.

Els colors

havien deixat d'existir

per a ell.

Les olors

ja no eren

de mel

de confitura.

Els paisatges

mirífics

se li instal.laven

rebels

al cervell.

La pluja

ja no era palpable,

el vent

no li acaronava

els cabells.

De sobte,

un crit de gat negre

li esclatà al cervell

i va tornar

a la realitat.

10 comentarios:

strongboli dijo...

És de les poques vegades que veig que la realitat és millor (o igual, com a mínim), que la fantasia. Molt maca.
(Què vol dir mirífics?)

Txell Sales dijo...

"mirífic" és un adjectiu poètic que vol dir admirable. Gràcies. M'alegro que t'agradi. Em va sortir molt de dins.

Araceli Esteves dijo...

Quan la vida es torna tensa i avorrida, sempre está la poesia...

Gemma dijo...

Quina bona definició de realitat com a hiperrealitat.

I què poques vegades passa...

Raúl dijo...

Onírico, pero un viaje al fin y al cabo al tunel del terror.

res dijo...

el somni
era
el gat negre
salut estimada!

Guspira dijo...

Uns versos molt íntims... En aquest cas, millor és el despertar...

SeaSirens dijo...

Preciós poema, amb una doble realitat.

Si em permets, em quedaré a escoltar-te.

Petons!!

Txell Sales dijo...

STRONGBOLI, sempre que miro el xat, no hi ets.
ELPA, com ho saps!
MEGA, agraeixo molt les teves visites.
RAÜL, ya lo puedes dar por seguro.
mq, salut, estimat!
GUSPIRA i SEASIRENS, sou molt benvingudes.

qui sap si... dijo...

Jugava amb el gat assegut
al vell sofà ple de pels.
Passava les estones mortes
acaronant la pell del vell animal
que ronquejava complagut.
Els ulls feien un ball de colors
entre el blau de les parets
i el gris del cel,
entre el blanc brut dels llençols
i en negre net del gat sorrut.
De tant en tant salta el gat
i busca menjar, torna més tard,
i d’un bot jeu a l’entrecuix,
torna el cercle inacabat,
i la roda gira com sempre.
Juga amb el gat assegut
al vell sofà ple de pels...