jueves, 4 de diciembre de 2008

Siempre moverse para no ofrecer un buen blanco

Estaba tan agotada que el frío la hacía andar, soñando en unas sábanas de colores.

5 comentarios:

Araceli Esteves dijo...

Molt bé. Aquesta per sort no ha de somniar en blanc i negre.

Txell Sales dijo...

Hi ha diferència entre el color dels llençols i el color dels somnis. Petonàs.

Araceli Esteves dijo...

I què m´en dius del color de l´esperança? No sé quí va dir que era verda pero tothom hauria de saber que l´esperança no es verda, es transparent, té el mateix color d´alló que envolta i que en cada cas, es diferent.

Raúl dijo...

El frío se convierte en motor de más de uno de tus micros.

Txell Sales dijo...

ELPA, es nota que coneixes molt bé el meu blog. M'agrada això que el color de l'esperança sigui transparent.
RAÚL, tienes razón. Incluso en el último poema que sale, el frío juega un papel importante. Debe ser que soy una alma difusamente congelada.