Els texans i a la boca cigarreta
Mirades que deien més que les mirades
Una relació pura, neta,
Absent de pressions i batzegades.
De la mà, passejos per les contrades
Una lleu trobada dels cossos feta
La carn ennuvolada per les fades
I la mort que ens acompanya, distreta.
Un present ple de fe, lluita i amor
La veu acoixinada i tan tendre
És més preuada que del món tot l’or
Era com si hom no els ho pogués prendre
Acabaria essent només record
I després va ser la sang i la cendra.
domingo, 9 de noviembre de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario